El temps fuig oblidant-me
amb les lluernes del vespre,
no sent el compàs del temps
detingut en un passatemps incert,
passa de pressa, allunyat de mi,
s’encarna en els meus silencis
orfes de no conéixer-te,
en la diàspora dels sentits,
nit darrera nit, la teua veu,
la meua irresoluble lletania,
soc un instant, un somni,
sotmés, presoner del verger
en distancies infinites, pot ser,
no mes una coincidència
no mes un encontre, pot ser,
vides i no ens pertanyen,
crits i no ens escolten,
ulls i no ens veuen, pot ser,
tu, jo, el temps, coincidència.
