Me amague en l’oblit,
en la foscor del temps,
en lo mes fons de les veritats,
i soc allí no mes per veurem
un altra vegada jo mateix,
soc al voltant de les arrels
de un arbre mai plantat,
de les llums de dies no nascuts
on cap d’ombra s’atreveix
a fer presencia, a ser hi,
en el buit no queda espai
per clarors indefinides,
per raons mal dites,
quan tot al voltant es nit.
