Em deixe una vida en intentar, pot ser que no mes en fer com que intente, però la veritat és que no aconseguisc cap pas endavant, un endavant, dos endarrere, sempre la mateixa cançó mal anomenada balada d’estiu, fotre quina llavor la de ser i no ser, la d’endevinar les llunes, les flors i les mans, el temps que de vegades em pentina les arrels agrisades de la vida, intente i em surt una cançó desafinada, intente i amague paraules ja sentides i sentiments perduts, sentiments i mans, mans i flors i cançons i arrels pentinats, on soc si no més intente, on vaig si no més em deixe la vida intentant, una vida i una veritat amagada entre els ulls que miren les mans, que palpen les flors, que oloren els sentiments, que furten les paraules, que canten i que callen i que somnien entre les teues mans i les meues raons, on ets si no et puc tocar, olorar, escoltar, sentir, on aniràs si no intente, si no intente estimar te.
