Veu que en mi s’amaga
veu que a mi retorna, sense raons,
captiva de les onades verges
mullades de paraules
que mai no t’arribarán,
captiva de les fulles amortallades
pel transit del temps i la por,
por de sentir, por del pas incert,
por de la nit en què hi soc.
En el silenci es perd,
amb murmuris de veritats,
en esclafits de sentiments,
obrint-se pas en la foscor
que deixen les paraules mortes,
paraules orfes de sentit,
paraules oblidades de só.
Veu que trona, veu que brama
i no et troba, veu que calla,
inert i fustigada, sense alé,
veu que ja no diu, res.
Never miss a good chance to shut up. (Will Rogers)